HISTÒRIA DE LA RAMBLA

La nit que va canviar la Rambla

El dia de Sant Jaume del 1835 es produïren uns fets a Barcelona que canviaren definitivament la fesomia de la Rambla. Aquell dia, el Torín de la Barceloneta era ple per a seguir una cursa de braus, un dels esdeveniments més populars en aquells temps a la ciutat. Els braus que es van torejar aquella tarda van sortir molt mansos fet que va exasperar els ànims d'un públic, ja molt crispat a conseqüència de la guerra civil que enfrontava a liberals i absolutistes.

Espontàniament es formà una manifestació que, començà a descarregar la seva ira i frustració contra els convents més propers, per passar desprès als de la Rambla i els seus voltants. Aquest fet s'explica arrel del profund sentiment anticlerical que les classes populars i la burgesia barcelonina professava contra els frares i les monges. Als frares se'ls acusava de donar suport i acolliment a les partides carlines, d'acaparar blat i queviures, de l'epidèmia de còlera de la tardor anterior, d'haver emmetzinat les aigües i de tenir immobilitzada una bona part del sòl urbà amb convents, en un moment en què els solars urbanitzables de la ciutat s'havien exhaurit i els ciutadans s'amuntegaven i es veien obligats a fer créixer les cases en alçada, provocant d'aquesta manera un empitjorament de les condicions de vida.

Durant aquella tarda i nit de Sant Jaume, els ciutadans assaltaren una dotzena de convents, cinc dels quals foren totalment destruïts, i molts frares i monges assassinats.

Aquesta revolta popular va fer, probablement, avançar el projecte de desamortització dels béns eclesiàstics, que es regulà l'any següent mitjançant el decret de Mendizábal del 19 de febrer de 1836. D'aquesta manera es començaran a alliberar grans superfícies de sòl urbà, la nova construcció i el nou ús de les quals van transformar la ciutat i molt especialment la Rambla.

Així, el mateix any que es posà en marxa la desamortització es cobrí d'obra l'antic convent de Sant Josep per convertir-se en el mercat de la Boqueria.

El mateix van fer, encara que anys desprès, amb el dels caputxins de la Rambla que es tirà a terra i es convertí en la plaça Reial.

Els solars dels convents de la Rambla i dels seus voltants, doncs, permeteren la transformació definitiva d'aquesta antiga riera, que a partir de meitat del segle XIX es convertí en un passeig ple d'edificis promoguts per la burgesia liberal, el més emblemàtic dels quals, sens dubte, fou i encara és el Liceu, construït també sobre el solar d'un antic convent.