HISTÒRIA DE L'EIX

Flors i violes

Diu el senyor Deulofeu: «Vam patir molt en el moment de la Transició. El dret de viure, treballar i dormir en pau ens era negat. És per això que de banda a banda de la Rambla va ser penjada aquella llarga pancarta que deia ‘Volem unes Rambles en pau’. En un altre moment vam tenir una polèmica originada pel nostre propòsit de modernitzar i dotar de serveis les parades de flors. Sempronio, el cronista de la ciutat, deia que les parades, amb les seves taules de marbre, eren una relíquia i que s’havien de mantenir. Però nosaltres ens adonàvem que no podíem deixar a la intempèrie aquella bona gent. I ho vam aconseguir. Ara disposen d’uns bons quioscos, amb teulada, aigua corrent i telèfon.

Entre els bons records haig d’esmentar el projecte de fer patrona de la Rambla la Mare de Déu del Roser, que es va dur a bon terme. Aqueixes coses que projectes i després tenen continuïtat, són les que donen satisfacció. Com a anècdota, recordo que, amb motiu dels actes del Roser, Sempronio em va dir: Tu has aconseguit el que no havia aconseguit ningú. Que jo parlés i m’adrecés al públic dins d’una església. Va ser també un goig la decisió adoptada d’atorgar a Amadeu Bagués, a títol pòstum, la distinció de Ramblista d’Honor.»